Va néixer Edu a Terrassa un 12 de Gener.

Va néixer Rocío a Gandia un 29 de Gener.

Encara que cap dels dos s’acordi, van coincidir a classes de Piano. El destí ja els volia ajuntar, però encara era massa aviat.

Es van conèixer una nit qualsevol d’estiu. Entre rialles, festes, tancades, missatges de Tuenti, diumenges de ressaca al Kimera, matins a la platja, tardes a la finca i alguna colada en casaments, van entaular una bonica amistat. Però seguia sent massa aviat.

Després d’un temps sense veure’s ni saber res directament de l’altre (excepte felicitar-se els aniversaris i presentar-se als nous membres gatuns de les seves famílies, coses de friquis dels gats), Rocío i Edu es van creuar per casualitat en falles. I aquesta vegada, sí que va ser el moment perfecte. I poc després va sorgir l’amor.

Va arribar el moment d’embarcar-se a la gran aventura de la convivència. Ella, ell i la seva gata Pilu van agafar maletes i se’n van anar a formar-se un futur a Barcelona.

Allà a Barcelona hi van viure moltes experiències, totes acompanyades de grans noves amistats.

Amb ganes d’una mica més de bogeria (la tranquil·litat no és per a ells) van decidir adoptar un altre membre de la família: el Nilo. Una mica trasto i maldestre, que destrossava tot allò que podia. Però que era l’alegria de la casa.

Poc després va arribar el COVID i la quarantena, i es van adonar que la cosa havia d’anar bé ja que no els va semblar un problema estar passant tot el temps lliure tancats junts. Amb ell va arribar el teletreball per a Edu. Tots dos seguien amb la seva rutina, de dilluns a divendres treballant. Els caps de setmana es convertien en xef: que si mones de pasqua, donuts, sopars que ni de restaurant Michelin, paelles, i alguna ampolla de vi… que algun quilet que un altre es van ficar al cos. Però es van adonar de les ganes que tenien de tornar a la terreta.

La sort va semblar estar del seu costat i Rocío va aconseguir feina a prop de Gandia, i sense pensar-s’ho dues vegades allà que es van tornar.

I amb la nova llar, no podia faltar un nou membre a la família. I va arribar la Lúa, la més aventurera.

I va arribar el moment en què, després de celebrar el desè aniversari junts, Rocío va decidir que era el moment… i perquè no, va agafar l’Edu per davant, es va agenollar i, anell a la mà, li va demanar matrimoni. Òbviament va dir que sí, si no, no seríem aquí.

Com que no els semblava suficient per al 2023 organitzar un casament, es van embarcar a l’odissea de reformar la que serà casa seva. I van sobreviure, perquè…

…El 09.09.2023 us esperem al nostre gran dia!

Voleu formar part daquesta història?