Per comprendre la història del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, cal retrotreure’s fins a mitjans del segle XIV, quan un grup d’eremites assentats a la plana de Xàbia, funden el 1374 un cenobi Jerònim, per a això van visitar el Papa Gregori XI, que va autoritzar la creació daquest monestir.

Aquesta fundació va ser afavorida pel senyor Alfons d’Aragó, duc de Gandia i marquès de Dénia, nét del rei Jaume II, que passarà a la història amb el nom d’Alfons el Vell.

El 1387 aquest monestir és assaltat per pirates barbarescos i tots els monjos són segrestats. El duc Alfons paga un enorme rescat de 2100 doblons per la seva vida.

Davant el temor dels monjos per tornar a la seva estada, el 1388 Alfons el Vell compra el lloc eix de Cotalba als musulmans que hi vivien i fa donació d’aquest terreny a la comunitat jerònima de Xàbia perquè s’hi traslladin.

Serà Pere March, pare del poeta Ausiàs March, qui, com a majordom del duc, sigui enviat, segons la crònica del Pare Castillo per compondre l’obra, idear-la i disposar-la, si bé avui dia desconeixem si els plànols de l’edifici són realment de March o si tan sols va exercir com a procurador del duc en el transcurs de les obres.

Aquesta estreta relació dels March amb Cotalba queda manifesta amb l’edificació d’una capella a l’església i l’enterrament de diversos dels seus membres.

A cavall entre la llegenda i la història es creu que al monestir va predicar Sant Vicenç Ferrer, que va exalçar, en alguns dels seus sermons, la figura del sant Jerònim.

La vitalitat religiosa i espiritual d’aquesta comunitat es reflecteix a la fundació, el 1390, d’un monestir a la Vall d’Hebron, a Barcelona, ia la fundació, el 1401, del monestir de Santa Maria de la Murta, a prop d’Alzira .

El 1424 es produeix la donació definitiva d’Alfauir i Rafalet de Bonamira, senyorius que, juntament amb moltes altres donacions, havien estat llegats per Alfons el Vell al seu testament.

A aquests senyorius s’hi afegiran el d’Orriols, provinent de l’herència de Pere Orriols el 1475, i el de Tavernes Blanques, adquirit el 1515.

Durant el segle XVI, Sant Jeroni comptarà amb la protecció dels ducs de Gandia, els Borja, sent la duquessa Maria Enríquez la principal protectora del monestir.

A finals d’aquest segle, el 1586, el rei Felip II realitza una visita de diversos dies acompanyat per l’hereu i per la seva estimada filla Isabel Clara Eugenia. Una nova visita real es produeix amb motiu de l’enllaç de Felip III amb la reina Margarida.

Aquestes visites són un reflex fidel de la protecció que els monarques van brindar a l’ordre jerònima des dels seus inicis, especialment la dinastia dels Àustries.

Anteriorment, també els reis d’Aragó van afavorir l’ordre i Sant Jeroni de Cotalba, ja que Martí l’Humà i Ferran el Catòlic van realitzar nombroses donacions i exempcions d’impostos.

Al llarg del segle XVII, i molt especialment en el transcurs de la centúria següent, s’hi observa una relaxació de costums entre els membres de la comunitat; que desemboca a la reforma del govern del monestir el 1743.

Un fet singular succeeix el 1751, quan, afligits els monjos per una epidèmia, s’encomanen a la Mare de Déu de la Salut d’Onil, a qui fan transportar fins al mateix monestir. Tan decisiva en la curació és la intercessió de la verge per als monjos, que li van construir una capella i aquesta advocació de Maria es va convertir en la patrona de Ròtova.

Aquesta crisi moral i espiritual és reflex de la crisi general que pateix el monestir al segle XVIII. Tot i les millores arquitectòniques, la situació econòmica no és tan pròspera com es podria esperar i es recorre a l’arrendament de censos i primícies.

La crisi divuitesca afecta tots els àmbits monàstics, des del decaïment econòmic fins a l’aparell ideològic que mantenia l’statu quo amb la societat.