Va nàixer Edu a Terrassa un 12 de Gener.

Va nàixer Rocío a Gandia un 29 de Gener.

Encara que cap dels dos s’en recorde, van coincidir en classes de Piano. El destí ja els volia ajuntar, però encara era massa prompte.

Es van conéixer una nit qualsevol d’estiu. Entre riures, festes, paranys, missatges de Tuenti, diumenges de ressaca en el Kimera, matins a la platja, vesprades en la finca i alguna colada en bodes, van entaular una bonica amistat. Però continuava sent massa prompte.

Després d’un temps sense veure’s ni saber res directament de l’altre (excepte felicitar-se els aniversaris i presentar-se als nous membres gatuns de les seues famílies, coses de friquis dels gats), Rocío i Edu es van creuar per casualitat en falles. I aquesta vegada, sí que va ser el moment perfecte. I poc després, va sorgir l’amor.

Va arribar el moment d’embarcar-se a la gran aventura de la convivència. Ella, ell i la seua gata Pilu van agafar maletes i es van anar a formar-se un futur a Barcelona.

Allí a Barcelona van viure moltes experiències, totes elles acompanyades de grans noves amistats.

Amb ganes d’una miqueta més de bogeria (la tranquil·litat no és per a ells) van decidir adoptar a un altre membre de la família: Nilo. Una mica trasto i torpe, que destrossava tot allò que podia. Però que era l’alegria de la casa.

Poc després va arribar el COVID i la quarantena, i es van adonar que la cosa havia d’anar bé ja que no els va semblar un problema estar passant tot el temps lliure tancats junts. Amb ell va arribar el teletreball per a Edu. Tots dos seguien amb la seua rutina, de dilluns a divendres treballant. Els caps de setmana es convertien en xef: que si mones de pasqua, dònuts, sopars que ni de restaurant Michelin, paelles, i alguna botella de vi… que algun quilet que un altre es van ficar en el cos. Però es van adonar de les ganes que tenien de tornar a la terreta.

La sort va semblar estar del seu costat i Rocío va aconseguir treball prop de Gandia, i sense pensar-s’ho dues vegades allà que es van tornar.

I amb la nova llar, no podia faltar un nou membre en la família. I va arribar Lúa, la més aventurera.

I va arribar el moment en què, després de celebrar el seu desé aniversari junts, Rocío va decidir que era el moment… i perquè no, va agafar a Edu per davant, es va agenollar i, anell en mà, li va demanar matrimoni. Òbviament va dir que sí, si no, no seríem ací.

Com no els semblava suficient per al 2023 organitzar una boda, es van embarcar en l’odissea de reformar la que serà la seua llar. I van sobreviure, perquè…

…El 09.09.2023 us esperem en el nostre gran dia!

Voleu formar part d’aquesta història?